Exploració de l’Escletxa de Castellar del Riu

1. Introducció

De manera casual vaig trobar informació sobre aquesta Escletxa que podeu trobar en diferents webs de Patrimoni: Generalitat i Diputació de Barcelona.

De seguida la meva curiositat va fer que anés a comprovar com arribar-hi. I en aquest punt vaig tenir el meu primer toc d’atenció: No existeix camí !!! Hi ha un sender que mena cap al Grau de l’Olivell, però des d’aquest sender fins l’Escletxa és camp a través pel mig del bosc, un tram amb fort pendent (150 m de desnivell).

Però calia anar-ho a comprovar sobre el terreny.

2. L’aproximació i la pujada salvatge

Iniciem la caminada des d’un aparcament molt proper al trencall que va cap a la masia del Riu. Per la part nord del mas enllacem amb una antiga pista mig abandonada que puja cap al grau d’Olivell. Després d’uns centenars de metres la pista es converteix en sender, poc transitat i envaït una mica per les bardisses, però s’hi avança bé.

Quan arribem al punt del sender on el waypoint de l’Escletxa ens queda aproximadament al nord, veiem una esclarissada i decidim començar a pujar. És un tram exigent de bosc a través, sense traces evidents. En un parell de punts tenim grimpadetes relativament fàcils tot i el fort pendent. Després de suar la cansalada finalment albirem la colossal esquerda vertical.

3. Dins la gran balma calcària i desgrimpada

Esquivant els arçs i un bon grapat d’ortigues, accedim a l’interior d’aquesta gran cavitat d’uns 60 metres de profunditat, que destaca per la seva alçada. Des de dins, la llum exterior es filtra de forma espectacular, il·luminant els antics sondejos dels arqueòlegs. Després de fotografiar l’indret, reprenem la marxa desgrimpant amb cura pel bosc vertical fins a retrobar el camí principal.

Cal dir que la tornada al sender l’hem realitzat uns metres més cap a l’oest i que aquesta tornada ens ha semblat un traçat una mica més fàcil que el que hem fet de pujada. El tram de bosc en alguns punts és força espès, però el que més ens ha fet patir eren les capes de fulles seques (mes de juny) que feia que patinés molt i en un parell d’ocasions hem acabat de cul a terra.

4. Retorn pels Plans de la Corba i Sant Llorenç dels Porxos

Continuem cap a l’oest fins al grau d’Olivell, un sender costerut que ens diposita a la part superior del cingle, oferint grans vistes de tot l’entorn. Realitzem un tram curt de sender sense cap mena de dificultat i molt aviat arribem a una pista forestal en pujada, força monòtona, que ens mena cap a les ruïnes de la Corba. Passem pel costat de l’Avenc petit de la Corba i iniciem el descens fins la masia abandonada dels Porxos i, com no podia ser d’altra manera, ens desviem per visitar l’espectacular ermita romànica de Sant Llorenç dels Porxos.

Tornem al camí de baixada i poc després de travessar el Torrent del Porxos, on en algun dels tolls hem aprofitat per refrescar-nos, arribem novament al mas del Riu i ja només cal desfer el track fins arribar a l’aparcament.

5. Track

Es pot descarregar el track de la ruta des del meu Wikiloc

Perdut a la cinglera 🙂